En un context d’interès creixent pels productes naturals i sostenibles, el projecte GESTES (Gestió sostenible transfronterera d’espècies silvestres en els espais naturals POCTEFA) ressalta el paper estratègic de les plantes silvestres com a recurs econòmic a Espanya i França. Un estudi recent, realitzat pels socis del projecte, ha analitzat els circuits comercials i el volum de negoci de cinc espècies clau en tres territoris: Aragó (tè de roca i valeriana), Catalunya (gaulthèria i lentisc) i Pirineus Orientals (rodiola).
L’objectiu de l’estudi ha estat comprendre les cadenes de valor, les condicions sociolaborals, l’evolució del mercat i el marc normatiu que regula l’aprofitament d’aquestes espècies. Les plantes silvestres tenen un alt valor econòmic i cultural, abastant usos en fitoteràpia, cosmètica, ornamentació i alimentació. No obstant això, els circuits comercials són diversos i presenten desafiaments significatius.
Entre les espècies analitzades, la valeriana i la rodiola destaquen per la seva demanda internacional en el sector medicinal. D’altra banda, el lentisc té un ús ornamental estès però marcat per la informalitat laboral, mentre que la gaulthèria s’enfronta a un estancament en la demanda i a la falta de relleu generacional. El tè de roca es manté en un enfocament local, amb un fort arrelament cultural, tot i que manca d’una estructura comercial a gran escala.
L’estudi també revela grans diferències en la professionalització de les cadenes de valor. Per exemple, la valeriana compta amb un model mixt de cultiu i recol·lecció silvestre, mentre que altres espècies com el lentisc i la rodiola presenten models més opacs, amb precarietat laboral i falta de traçabilitat. Aquest panorama es veu complicat per la precarietat del treball de recol·lecció, on molts recol·lectors treballen sense contractes i en condicions desfavorables.
Malgrat aquests reptes, les plantes silvestres representen una oportunitat per al desenvolupament rural sostenible, com demostra el projecte del tè de roca a Aragó que genera valor afegit a través d’iniciatives locals. La creixent demanda de productes naturals d’alta qualitat a Europa també obre un nínxol per a espècies com la rodiola pirenenca i la valeriana cultivada de manera controlada. Models com el de la Comunitat Valenciana, amb normatives específiques per a la recol·lecció, poden servir de referència per a altres regions. En definitiva, les plantes silvestres són un recurs valuós però fràgil. El seu aprofitament requereix un equilibri entre el desenvolupament econòmic, la justícia social i la conservació de la biodiversitat. La clau és apostar per cadenes de valor ètiques, transparents i adaptades als reptes del segle XXI.
