L’àrnica prefereix els prats i erms de mitja muntanya en sòls àcids amb irrigació regular però que drenin bé. Degut a la popularitat de les seves virtuts medicinals, des de fa uns anys ha estat objecte d’investigació per a la seva posada en cultiu. Al Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans s’està explorant un enfocament complementari: afavorir la seva proliferació en el seu hàbitat natural. L’àrnica és una planta anomenada pionera, el que significa que creix bé en terra nua. El parc, en col·laboració amb agricultors, caçadors, recol·lectors, municipis i laboratoris que treballen a la zona de Puymorens, va posar en marxa, per tant, un experiment per obrir espais forestals mitjançant l’estassada, la crema i la tala per provar l’impacte d’aquesta actuació sobre la població d’àrnica. S’està realitzant un seguiment de tot l’ecosistema per mesurar globalment l’impacte d’aquest treball.
El 2024, les zones estassades el 2022 s’han vist significativament més riques en flors d’àrnica que les zones no estassades. Les principals hipòtesis són bé que l’àrnica es beneficia d’una aportació de matèria orgànica gràcies a la trituració i/o que l’àrnica detecta la presència de sòl nu favorable a la seva dispersió mitjançant llavors.
El seguiment continuarà, especialment a les zones estassades el 2023, però també per explorar maneres de mantenir aquesta obertura del medi natural mitjançant el pasturatge.
