El projecte GESTES POCTEFA Interreg continua avançant i ha elaborat un nou informe, “Actualització de la llista de plantes recol·lectades als Pirineus”, emmarcat en l’activitat 3.1 i realitzat pel Conservatori Botànic Nacional dels Pirineus i Midi-Pyrénées.
Aquest document mostra com, al vessant català, predomina un model artesanal i divers, però poc estructurat, amb extraccions modestes. A diferència del costat francès, la recol·lecció industrial és gairebé inexistent i destaca, en canvi, el pes del verd ornamental —especialment el llentiscle (Pistacia lentiscus)— sovint en circuits poc regulats. El sector combina usos medicinals, alimentaris i ornamentals, però pateix una regulació fragmentada i una baixa articulació professional, factors que dificulten la sostenibilitat i la viabilitat econòmica de l’activitat.
A més, l’informe va acompanyat de l’annex “Situació de la recol·lecció de plantes aromàtiques i medicinals silvestres a Catalunya”, que confirma la realitat que, tot i que l’activitat és present en gairebé tot el territori, continua sent modesta i majoritàriament artesanal.
Paral·lelament, els cossos de seguretat alerten d’un fort augment de la recol·lecció il·legal de verd ornamental, amb increments molt significatius tant en actuacions com en volums requisats, un patró que apunta a xarxes organitzades que operen sense permís en finques públiques i privades. Es documenten 64 espècies recol·lectades per a ús domèstic i 12 per a ús comercial, amb el llentiscle i el bruc com a espècies més explotades. La regulació és limitada —només algunes espècies tenen normativa específica (boixerola i genciana)— i existeix confusió sobre l’estatus legal d’algunes plantes (àrnica).
Actualment, a Catalunya, la recol·lecció industrial de genciana (Gentiana lutea) és marginal i les espècies medicinals més recol·lectades són el farigola i el romaní.
La situació de la recol·lecció i aprofitament de plantes silvestres també s’ha analitzat a l’Aragó, on l’informe dibuixa, però, un panorama diferent: una recol·lecció regulada, de baixa intensitat i fortament controlada, centrada en espècies aromàtiques i medicinals comunes i en plantes destinades a licors, ornamentació i artesania. El sistema aragonès combina normativa general, planificació d’espais naturals i autoritzacions específiques per garantir la sostenibilitat, especialment en espècies sensibles.
La comparació entre territoris mostra models de gestió molt diferents i ofereix pistes valuoses per reflexionar sobre com reforçar la sostenibilitat, la traçabilitat i la professionalització de la recol·lecció silvestre a Catalunya.
